El meu nom és: Baltasar Sin Morancho.
Sóc fill de la Vila de Lascuarre o Lasquarri (Ribagorça Oriental), de casa Baltesar
Un ràpid currículum seria:
Estudis de Magisteri i de Geografia i Història a la Universidad de Zaragoza, posterior preparació en informàtica i d'altres a Catalunya.
Actualment tinc dues filles, visc i treballo a Catalunya, i més concretament a Barcelona com a professor de la Generalitat de Catalunya i donant classes d'informàtica a particulars i empreses.
Ara estic al Departament d'Educació fent feines TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) i concretament a la Coordinació territorial de Barcelona Ciutat dins del Consorci d'Educació de Barcelona.
Si en voleu saber més, contacteu amb mi
a:
bsin@xtec.cat
Esta é una pàgina
particular de Baltasar Sin Morancho,
fillo de la vila de Lascuarre.
En ella s'expressan de forma completament
subjetiva las opinions i visió particular de l'autor.
QUE DEDE MOLT CLLARO:
NO É CAP PÀGINA OFICIAL!!!
Com que ara l'ajuntament m'ha confirmat que vol fer una pàgina oficial de la villa de Lascuarre, això m'ha alliberat i deixo de fer una certa feina de suplir allò que les institucions no feien: oferir una informació semi-oficial o amb vocació de ser-ho.
Ara, estic plenament alliberat i puc expressar de forma completament LLIURE les meves opinions dins d'aquest espai pel qual no he rebut mai cap mena de suport econòmic, i fins i tot en contades ocasions, suport moral. Ara sí serà una tasca en solitari (això com sempre), però molt més lliure.
Aquesta llibertat, tingueu present en tot moment serà respectuosa envers el que és el poble i tot allò que l'envolta, les seves persones, les instucions, l'entorn natural, etc. Intento estar per sobre de tota polèmica cojuntural, i pretenc donar una informació el més ajustada a la realitat que pugui o sàpiga.
Si algú se sent ferit per temes espinosos en la nostra terra com l'ús de la llengua catalana en moltes de les pàgines, li he de dir que és per a mi un orgull el poder fer-ho, la nostra tradició cultural no ens ha d'allunyar de la mare pàtria cultural catalana, sino ans al contrari, no podem negar la realitat i hem d'aprofitar-nos de la nostra facilitat i proximitat espaial i cultural: no donem l'esquena al que el món científic posa ben clar: la nostra llengua és una variant dialectal del català que ha tingut moltes influències externes, essent la més forma la del castellà, però també de l'occità (aranès), aragonès (fabla) etc. Tot això ha conformat la nostra forma de parlar que voldria reinvindicar en aquesta pàgina, i és un dels elements que em mou més a l'hora de continuar amb l'ampliació de la mateixa.
El contingut de les pàgines, per tant, em pertany a mi, i si en algun cas hi ha alguna aportació externa, s'explicitarà amb el nom i cognoms de la persona. Al mateix temps us animo a que aporteu tot el material que vulgueu i tant aviat pugui serà inclòs dins de la pàgina si es considera oportú.
