HISTÒRIA
VILLA
DE
LASCUARRE
(Les dades que s'exposen a continuació
són extretes de l'Enciclopèdia Catalana)
|
HISTÒRIA
VILLA |
Tot aquest apartat ben bé es podria titular: Què en saben de natres els catalans?
Això ho dic per què les dades, força completa, com podreu comprovar, provenen d'aquesta magnífica publicació que és l'Enciclopèdia Catalana en la seva versió telamàtica: la Hiperenciclopèdia.
Som-hi, doncs!
Lasquarri
|
Municipi de la Ribagorça, situat en gran part a la ribera de l'Isàvena, a l'esquerra del riu, aigua amunt del barranc de la Ribera, límit occidental del terme. El territori és accidentat, al S, per la serra de l'Ametllera (1 115 m alt), que forma part de la del Castell de Llaguarres. Al vessant meridional d'aquesta serra, comprèn un sector de capçalera de les valls dels rius Guart i de Queixigar, i, més al S, el terme separat i poble de les Segarres Altes. Gran part del terme és boscada (rouredes i alzinars), i fou afectat per la re-forestació de l'estat del 1953. Les terres de conreu ocupen el 30% del terme (blat, ordi, civada, farratge, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina. La vila (160 h [1996]; 648 m alt) és a la vora d'un barranc afluent al de la Ribera. L'església parroquial (Santa Maria) és obra de mitjan s XVI; el re-taule major és barroc. És tradicional la fira anual de Sant Martí (11 de no-vembre). El municipi comprèn també l'antiga quadra de l'Ametllera i les caseries de Marinyós, Tamarit, la Móra i Salanova. |
 |
|
D'una extensió de 31,94 km2, el terme municipal de Lasquarri pertany en gran part a la conca de l'Isàvena. El municipi llinda al N, pel barranc de Conill i el tossal d'Abella (961 m), amb Roda de Ribagorça. A l'E deixa Castigaleu, al SE i al S hi ha el municipi de Tolba, en el qual Lasquarri té un enclavament (les Segarres Altes). Al SW deixa Benavarri i, a ponent, Llaguarres i Güel. El terme comprèn la vila de Lasquarri, el poble ja citat de les Segarres Altes, la caseria de Marinyós (actualment deshabitada) i els despoblats de l'Ametllera, la Móra i Tamarit, l'antiga quadra de Queu i la masada de Salanova. El topònim Lasquarri és d'origen basc i sembla que podria fer referència a les 'falgueres rogenques' que abunden a la tardor so-bre l'obaga. Lasquarri connecta amb la carretera de Graus a Bonansa, que vers llevant es prolonga fins a Castigaleu i Queixigar. Una pista forestal surt de Lasquarri i porta fins a les Segarres Altes. Després es prolonga fins a les Segarres Baixes i, d'aquí, ja asfaltada, parteix per unir-se a la N-230 prop de Tolba. La meitat meridional del terme és accidentada per la serra de l'Amet-llera (1 115 m), que forma part de la serra del Castell de Llaguarres. Aquest muntanyam fa de partió entre les aigües que vessen a l'Isàvena i les que formen la capçalera del Riu Guart (barrancs de la Serradura i del Cap del Teixó) i la del Riu Sec (barrancs de les Lloqueres, dels Estudiants i dels Rasos), les aigües del qual aflueixen al riu de Queixigar. Són de la conca de l'Isàvena el barranc de la Ribera, que forma el límit occidental amb Lla-guarres, i els seus afluents, que s'estenen en ventall pel terme de Lasquarri. Són els barrancs de Solans, de la Perella, de Torrentillo, de Graller, de la Font, l'Oliviadre, de Sant Antolí i d'altres. El terme confronta també a ponent, pel Pilaret, el pic de Sant Marc i el barranc de la Serradura, amb Be-navarri. A migdia el termenal va del Coll Nou (912 m) als Rasos, i separa Lasquarri de Tolba. |
 |
| Dins aquest hi ha el poble de les Segarres Altes, encla-vament de Lasquarri. A llevant el terme confronta amb Castigaleu pel pic de Sant Jaume (1 012 m), i les partides de Solans i la Barraca, i per la Ma-drona termeneja amb Lluçars. Altres partides del terme són Boga-roia, lo Pla, Lasquea, lo Porcí, les Torres, Novalla, lo Colladet, Llavanera, Graller i la Perella. | |
El municipi de Lasquarri basa la seva economia en l'agricultura i la ramaderia. Tanmateix, el despoblament ha fet que les terres conreades només ocupin un 32% de la superfície total del terme, és a dir, 1 022 ha el 1991. La resta de la superfície municipal és ocupada per extensions de garriga, matollar i brolla, com també de bosc, fonamentalment pins que provenen de les reforestacions fetes per ICONA, ja que la vegetació natural del terme ha estat molt degradada al llarg dels segles.
L'agricultura del terme és gairebé en la seva totalitat de secà. El principal conreu del terme són, amb diferència, els cereals, que prenen 679 ha al secà i 12 al regadiu i representen el 67% del total dels conreus. L'ordi ocupa el 98% de les extensions dedicades a cereals i la resta és fonamentalment blat. Ja molt lluny cal destacar la importància creixent del farratge (145 ha al secà i 2 al regadiu), sobretot veça i esparceta. Darrerament s'ha començat a introduir el conreu del gira-sol.
Pel que fa als conreus llenyosos, aquests són presents al municipi, encara que tenen una marcada tendència regressiva. El 1991 hi havia un centenar d'hectàrees d'olivera i 57 ha d'ametllers, mentre que la vinya, que censava unes 20 ha, ha desaparegut amb posterioritat a aquesta data. Hi ha també extensions poc importants de llegums, patates i horta.
Segons el cens agrari del 1989 hi havia al municipi un total de 44 explotacions,
de les quals 39 tenien dedicació agrària. 15 d'aquestes explotacions
eren de dimensions inferiors a les 10 ha, 22 tenien entre 10 i 50 ha i 2 superaven
les 50 ha. El 82% de les terres són treballades pels pagesos en règim
de propietat. L'arrendament afecta un 18% de les terres i no hi ha contractes
de parceria. L'agricultura a temps parcial es troba poc implantada, ja que l'any
1989 un 78% dels propietaris agraris declarava treballar només en la
seva pròpia explotació.
L'economia del pagès no se sustenta, però, només en les
tasques del camp. La ramaderia s'ha desenvolupat fins a convertir-se en una
part fonamental de l'economia. El bestiar es distribueix en explotacions de
petita dimensió. Les granges de porcí representen la part més
important de l'economia ramadera, amb 2 047 caps el 1989. Hi ha alguns ramats
d'ovelles (3 865 caps el 1989), conills, alguns ruscos que no s'exploten a nivell
industri-al, una granja de pollastres i una altra de guatlles.
No es documenten activitats industrials, malgrat que abans s'explotaven els lignits oligocènics i hi havia un molí d'oli amb dues premses i un altre de farina.
L'Isàvena, amb un cabal de 5,6 m3/s i estrets congostos, ofereix força possibilitats per a la indústria hidroelèctrica, però els projectes que fins ara s'han elaborat no han tingut una concreció real.
Lasquarri entra dins l'àrea de mercat de Graus, població amb la
qual està molt ben comunicada, millor que amb Benavarri. El cens de comerços
del 1991 assenyala per al municipi un total de 3 establiments del ram alimentari
(que actualment només queda un).
La població no fa cap dia de mercat, però malgrat el despoblament s'ha mantingut la tradicional fira ramadera de Sant Martí, que es dedica al bestiar oví i s'escau l'11 de novembre. Al poble hi ha una corresponsalia de la Caixa Rural Provincial.
Pel que fa a serveis, Lasquarri disposa de consultori mèdic, amb metge resident a la població (ara ja no, puja de Graus 3 cops per setmana), i d'un ATS que puja periòdicament de Graus (dos cops per setmana).
|
L'escola pública de Lasquarri acull alumnes fins a 6è de Primària. La població és també la seu dels Serveis Socials de Base de la mancomunitat de municipis de l'Isàvena, raó per la qual hi ha un assistent social resident.
|
 Una altra vista de Lasquarri: una economia depenent del camp. |
|
A Lasquarri hi havia 48 focs el 1381, 58 el 1385 i 54 el 1495, que ha-vien baixat a 87 el 1713. El 1787, primera vegada que el cens no és expressat en focs, la població, com a conseqüència del creixement demogràfic del segle XVIII, arribava a 759 h. Sembla que el creixement va continuar, ja que el cens del 1842, que només assenyala 496 h, és poc fiable i, en el següent recensament, el del 1857, ja es comptabilitzen 932 h, que és el màxim demogràfic que ha assolit el municipi. Des d'aleshores la població va començar a davallar de manera progressiva. El 1860 tenia 923 h, però el 1887 ja s'havia baixat a 759 i el 1900 només n'hi havia 529. Els primers decennis del segle XX van comportar una lleugera revifalla, que la guerra civil va estroncar (509 h el 1920 i 540 el 1930). A partir del 1940 la dava-llada ja serà constant: 497 h el 1940, 427 el 1950, 351 el 1960, 242, el 1970, 198 el 1975, 200 el 1981, 180 el 1986 i 173 el 1991. |
 Evolució de la població |
|
La densitat de població era aquest mateix any de 5,6 h/km2. La mitjana d'edat de la pobla-ció era el 1986 de 46 anys d'edat. El 14% de la població eren joves menors de 15 anys i el 25% superava els 65 anys. La població activa de Lasquarri era el 1986 de 45 persones (25% de la població total), de les quals 32 s'ocupaven al sector primari, 4 al secundari, 3 a la construcció i 6 al sector terciari. |
|
| Al vessant de ponent del pic de Sant Jaume hi ha la caseria de Marinyós, actualment deshabitada. Al de tramuntana del pic de l'Ametllera hi ha el despoblat de l'Ametllera. El lloc és citat ja el 1049; a la fi del segle XI el bisbe de Roda donà l'església de Sant Just de l'Ametllera a Sant Pere de Rodes. El 1046 era de Ramon d'Espés i el 1495 el lloc era despoblat. Actu-alment hi ha, dalt el pic citat, restes del castell de l'Ametllera i, no gaire lluny, la capella de la Mare de Déu de l'Ametllera. Al NW de l'Ametllera hi ha l'antiga quadra de Queu. |  |
| Prop de Marinyós
es troba el despoblat de la Móra, amb una església dedicada
a Sant Felip i Sant Jaume. A ponent de la Móra, no gaire lluny de l'Isàvena, hi ha la masada de Salanova. La seva capella de Sant Macari és romànica, amb absis semicir-cular. Prop seu se situen les restes d'una altra capella anomenada Sant Ma-cari Vell. El 1495 tenia 7 focs. Prop de la vila hi ha, encara, el despoblat de Tamarit. L'enclavament de les Segarres Altes, amb el llogaret d'aquest mateix nom, tenia 8 h el 1981. Al segle XIV era de l'ardiaca de Ribagorça i el lloc és documentat a la segona meitat del segle XI. Hi ha l'església sufragània de Santa Llúcia, construcció romànica modificada a l'interior |
 Detall del Mas de Tamarit |
| El
castell de Lasquarri formava part de la ratlla defensiva dels sarraïns.
Un cop conquerit pel rei de Pamplona Sanç III, aquest donà
la vila al monestir de Tavèrnoles (1023). Posteriorment, en feu pel
rei d'Aragó, tin-gueren el castell Arnau Mir de Tost, Guillem Isarn
i el comte Arnau Mir de Pallars Jussà. Més tard formà
part de la baronia de Castro, de la qual era el castell més important,
que al segle XVIII passà al duc de Medinaceli. La vila de Lasquarri
fruí de les franqueses i les llibertats que li concedí Ramon
Berenguer IV el 1158. Altres dades: |
 |
Altres dades hirtòriques:
Aquest apartat d'història, en tinc més dades, i les aniré fent a poc a poc, temps al temps!!!