Aquest apartat s'hauria de titular LASCUARRE I RELIGIÓ. En éll hi ha una reflexió històrica sobre el nostre passat. També hi ha una exposició fotogràfica dels edificis religiosos de la localitat, amb una petita explicació, que amb el temps penso completar.
Com podeu observar, la majoria es troben en lamentable estat de ruïna, i des d'aquí vull fer una crida per intentar salvar el que encara queda en peu. Cal dir que darrerament s'ha fet un gran esforç per restaurar l'església parroquial, i també s'han fet obres en la Torre dels Moros, però la resta del nostre patrimoni es troba en estat lamentable, tant lamentable com mostren les següents imatges.
PETITA MOSTRA DEL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC:
 |
Aquesta imatge correspon al Castell de l'Amellera,
situat en la Serra del mateix nom, prolongació de la serra del Castell de Llaguarres, i
que es situa a l'extrem sud del terme municipal, limitant amb el terme de Benavarri, de
Tolva i Lluçars. D'aquest castell defensiu del periode medieval només en queda aquest pany de mur, que dóna a un penyasegat des del qual es divisa el nord, el Pirineu, i que té visió directa amb la població, amb el castell de Llaguarres i fins i tot el Pueyo de Barbastro. De la seva dilatada història, en donaré comte més endavant. |
 |
 |
| Les dues fotos d'amunt són de la masia de Salanova, situada a l a vora de la carretera que va al nord, a uns 3 quilòmetres de la població, la de l'esquerra és l'interior de l'actual ermita de Sant Macari, la de la dreta és Sant Macari Vell, situat en un promontori a prop de l'anterior, i del qual es van extreure pedres per fer l'actual ermita. En una de les fotos que hi ha més avall es veu l'ermita des de fora. | |
 |
Estat en el que es troba l'ermita de
Sant Vicens. Situada a prop de la pista-carretera que va a Lluçars, es una
petita edificació d'una sola planta, de la qual es conserva només l'absis
i un mur de la part anterior del temple, que ens recorda molt a la construcció
del Sant Martí del cementeri.
Poc més en podem dir d'ella, només que dóna nom a la partida de mont on es troba situada i que ha estat utilitzada per a usos agrícoles sense cap mirament. |
 |
Una altra visió de l'esglesieta romànca de Sant Martí, situada en el cementeri de Lasquarri. En aquesta foto és pot veure el sostre dels níxols, en primer terme, l'absis de l'ermita de forma semicircular i la seva teulada de pedra plana caliza pròpia de la població (no hi ha pissarra aquí) i al fons el campanar del temple parroquial. Foto extreta de l'Enciclopèdia Catalana. |
 |
Semblant a l'anterior, és el cas de
l'ermita de la Santa Creu. Aquesta es troba situada a prop del poble, a
la vora de l'antic camí de Graus, que discorreix paral.lel a l'actual carretera.
No es conserven més que un munt de pedres caigudes, poc més del que es veu
en aquesta fotografia.
Fou expol.liada per altres construccions aprofitant tot el que es va poguer, fins i tot una impresionant enzina que hi havia al seu voltant va ser tallada d'arrel destruint un altre testimoni del nostre passat. Es divisa molt bé des de la carretera que ve de Graus a l'esquerra de la mateixa, sobre un petit turó. |
 |
A la masia de Les Agarres Altes, es troba aquesta ermita de Santa Llúcia, en bon estat de conservació. D'estil romànic en els sus origens, va estar profundament restaurada i ara presenta un bon estat de conservació comparant amb les altres abans esmentades. El seu estil auster i formes classiques, la fa important dins de les edificacions del nostre municipi, forma part de la masia de les Sagarres, integrada en el conjunt d'aspecte rústic de l'entorn. |
 |
Es tracta d'una torre de vigilància sobre el pas al nord a través de la vall de l'Isàvena. Situada en un punt elevat sobre el terreny, permet visió directa fins Graus, i al fons es pot divisar fins i tot la Serra de Guara, es pot divisar també els castells de Llaguarres, de l'Amellera, etc. Formava part de la línia defensiva dels musulmans que anava seguint tot el Pirineu, des de Pamplona fins al Mediterrani. Segons això podríem parlar d'una construcció del segle XI. Per altres autors, entre ells l'arqueòleg de Benavarri, encarregat de la seva restauració, les restes visibles no són tant antiges, podem parlar d'un edifici del segle XVII i no més enllà. La meva opinió personal, és que donat el lloc estràtegic en el que es troba, és molt posible que totes dues teories siguin certes, doncs, una edificació posterior ha pogut suplir a una de més antiga. El fet que una mica més amunt, sobre un petit turó hi hagi restes de dues construccions, reafirma la meva teoria d'un origen musulmà o fins i tot més antic de l'entorn d'aquestes construccions. |
 |
Com que la seva situació estratègica és molt bona, controlant en visió directa tot moviment que pugués pujar o baixar per la vall de l'Isàvena, és de pensar que en totes les èpoques on la inseguretat era important, hauria estat un bon punt de vigia. No penso pas que hi hagué mai cap gran castell aquí, però si un punt de control i avís de cara a la protecció de les fortificacions principals, com podien ser el mateix castell de Lasquarri (actual ubicació del temple parroquial) i del castell de la Mellera, que domina tota la vall de Lasquarri. La imatge de dalt i la de l'esquerra, és la torre dels moros vista des de la finca de Campamerós de Baltesar. |
 |
La imatge de l'esquerra d'aquestes línies és el que es veu si ens pugem a dalt de la torre. La vista és de tota la vall de Lascuarre, amb el castell de la Mellera al capdamunt de la muntanya del fons, i el poble situat al fons de la vall. Com podeu apreciar aquesta foto correspon a la primavera, amb els ordis creixent i la natura despertant-se d'un llarg i fred hivern. La vista val la pena, i demostra que la posició escollida per a aquestes torres de vigilància no són aleatòries, sino ben pensades per al perfecte contro del territori. |
|
Una altra casa més del poble, situada al Mas de Tamarit, del qual hi ha constància documental des del segle XIV: als morabatins dels 1383 del Comtat de la Ribagorça ja hi consta un tal Ramon de Tamarit (i ara a l'hereu de la casa que té dos fills també es diu Ramon Larruy del Mas de Tamarit) Què poc canvien les coses a la meva terra, no? Aquesta imatge representa l'estil rústic de les construccions, amb un arc de mig punt per una porta d'accés als edificis. |
 |
|
LES DADES QUE FIGUREN A CONTINUACIÓ SÓN DEL POBLE EN GENERAL PERÒ SOBRE TOT PARLEN DEL TEMPLE O ESGLÉSIA PARROQUIAL, DONCS LES DADES SÓN CÒPIA LITERAL DE L'ARXIVER DE LA CATEDRAL DE LLEIDA Sr. D. Francisco Castillón Cortada. COM QUE M'HA SEMBLAT INTERESSANT, HO INCLOC EN LA MEVA PÀGINA COM A INFORMACIÓ DIGNA DE SER DIFOSA. |
La villa altoaragonesa de Lascuarre (latzi gorri, el arroyo rojo), se halla ubicada a 647 m. De altitud en el valle del Isábena, dentro del condado de Ribagorza, juntamente con los de Portaspaña, Laguarres, Luzás, Castigaleu, Monesma, Viacamp. Dada su posición fronteriza, fue escenario repetidas veces, de sangrientos encuentros entre cristianos y musulmanes, como el ocurrido durante la vigilia de santa Cecilia (1122). La población gozó de los fueros dados en 1158 por el conde Ramón Berenguer IV (1137-1162), y Jaime II (1291-1327) la incorporó a la baronía de Castro. Su feria, protegida por los reyes, gozó de gran prestigio, siendo celebrada para San Martín.
Algunas imágenes de la población: |
|
 |
|
Ermita de Sant Martín |
Panorámica de la Iglesia renacentista |
Ermita de Sant Macari de Salanova |
Sobre un pintoresco caserío, emerge, solemne, el templo parroquial, dedicado a la Asunción de la Virgen. El actual, una construcción del siglo XVI, levantado sobre otro anterior, hermoso ejemplar del gótico aragonés, con techumbre estrellada, portada plateresca y campanario hexagonal muy vistoso. El altar mayor, de estilo churrigueresco, perdió sus tablas durante la contienda de 1936, así como las numerosas obras de arte que atesoraba.
El templo está consagrado, según datos del obispo ilerdense, Meseguer y Costa (1889-1905), quien, durante su visita de 1890, decía: ..."conservase la piedra del altar mayor, que es muy buena, e indica la consagración de la iglesia, porque se observan algunas cruces en las paredes y se reza de la Dedicación: aún en casos de blanquear las paredes, se dejen las cruces para probar su consagración"
Este templo dependió durante el medievo del monasterio de San Sadurní de Tabernoles (Urgell). El cabildo de Roda contó también con numerosas posesiones, especialmente, en la Avellana.
| Lascuarre fue cabecera de
los cuatro castillos de la Ribagorza, esto es, Lascuarre, Laguarres, Luzás y Juseu; de
ahí que su escudo local, que campea en lo alto del retablo de su templo, vaya plasmado
con los cuatro castillos y las barras de Aragón. Un breve recorrido, nos dará cuenta exacta de la importancia que tuvo el templo de Lascuarre a través de los siglos. |
|
Sabemos que en 1400, era patrona del templo la Asunción de la Virgen, dado que todo templo levantado durante el medievo, estaba dedicado sin más a la Asunción., la población tenía como patrono a San Martín. Este templo contaba con cinco racioneros o beneficiados, además de la ermita de San Martín.
El año 1540, contaba el templo de los siguientes altares: Asunción, santos Bartolomé, Margarita, Pedro y El Salvador. El cementerio se hallaba "in circuito ecclesie", es decir, alrededor del templo, y su campanario románico, poseía cuatro campanas. Los inventarios con los objetos de plata, ornamentos, libros, son extensos y denotan gran riqueza.
El año 1580 fue fundado el convento de frailes tinitarios en la actual ermita de la Piedad, afueras de la Villa. Contaba ordinariamente con seis frailes.
A comienzos del siglo XVII (año 1630), poseía cuatro racioneros o sacerdotes, además de los beneficios del Corpus, Santa María, Santa Margarita (dos): altares dedicados a San Miguel, Santa Margarita (estos dos con ricos retablos), San Pedro, Rosario, Salvador, Nombre de Jesús, Santa Cruz, con floreciente cofradía.
Durante estos años contaba con siete sacerdotes y la Villa sumaba750 habitantes.
El año 1668 "fue enladrillado el templo y se entapizaba todo él para las fiestas".
La rectoría se evaluaba durante 1700, en más de 800 libras jaquesas, y el templo albergaba un capítulo de nueve clérigos, con beneficios de los santos Antonio, Ramón, Salvador, Patrocinio, Priorato de la Santa Cruz.
A finales del siglo XIX (año 1890), el templo contaba con diez altares y tres sacerdotes. La villa sumaba 960 habitantes.
La parroquia con la Desamortización (1835) perdió sus bienes, consistentes en una casa en la plaza de la Iglesia; una casa en la calle de la Iglesia; un olivar en bancal; un jardín en la casa abadía; un olivar en Campameros; un campo en la Renguera, además de 64 censales muy valiosos.
Estos son a grandes rasgos, los datos exhumados que tienen relación con el templo parroquial de Lascuarre. Estamos ante un edificio sagrado del siglo SXVI, que puede colocarse como uno de los mejores de la zona oriental oscense.
| DATOS EXTRAIDOS DE:
|
|
| Un altre racó del poble, que cada cop es
troba més superpoblat és aquest, junt a l'ermita romànica de Sant Martí. El lloc de repòs dels nostres avant passats ... |
|
Més imatges sobre el temple parroquial de Lascuarre:
Aquest és el carrer de l'església, una pujada
que va a parar
a la placeta on es troba l'edifici parroquial.
El pòrtic d'estil renacentista, dona pas al peu
del temple.
I aquesta és el nostre retaule. La veritat és
que la guerra el va
desfer bastant, però encara s'endevina el seu passat esplendor.
El seu estil barroc "Xurrigueresc" amb columnes en espiral, el seu
escut de la vila
a la part superior, i la bóveda en forma de creuria tardo-gòtica
el fan un templs molt vistós.
Vine a conèixer-lo, val la pena !!!
Aquesta imatge ens deixa veure l'absis de l'església,
amb els murs i contraforts.
També hi ha les restes de l'antiga casa Chuandó,
part de la qual es troba ara ocupada per l''edifici de l'escola municipal.
Una altra imatge de l'església des de la carretera
d'entrada en primer terme,
amb el rètol de Lascuarre en primer pla, i casa Chuanet al davant.
