DICCIONARI DE LA NOSTRA LLENGUA
LASQUARRE DE RIBAGORZA
|
DICCIONARI DE LA NOSTRA LLENGUA LASQUARRE DE RIBAGORZA |
|
Nota prèvia.- Des de la humildat que ens caracteriza a tots els ribagorzans, con esta pàgina no quiero pas pecar de grandiloquente ni de voler donar al mio pueblo un valor per encima dels atros, només quiero que no se perda per mai més todas estas palabras que encara forman part de l'enragonar de tots els que som fillos de Lascuarre. Per més llum que estiguam del pueblo, esta serà la llengua con la que pensarem i a partir d'ella traducirem els nostres pensaments a las atras lleguas "cultas" con las que mus ha tocat viure i conviure. Per ixo, esta part és per yo, la més importante de tota la pàgina dedicada al mio pueblo, per que vol fer un homenage a la llengua dels nostres antepassats i que esperem no desapareixa con natres o si no mus esforzem inclús antes que natres mateixos si no la empleem.
És per ixo, visitants de la mia pàgina sobre Lascuarre que us demano comprensió capa un valor molt importante que està a punt de dixar d'existir si no fem natres mismos alguna cosa: una llengua que no s'escriu, a cada palabra que se dixa d'usar, a cada palabra olvidada, se produix una pèrdida irrecuperable. A poco que valorets als vostres antepassats, als que tus van donar la vida, als que van passar per la nostra terra antes que natres, si tins alguna palabra nova que quieras añadir a las que yo ye posat, escriu-me lo antes possible a: baltasarsin@lascuarre.net y serà incorporada immediatament.
Llarga vida a la nostra vila, als suyos habitants, als suyos fillos i fillas i, com no, a la suya llengua!!!
Esta part es troba integrament escrita en la llengua de la mia vila, i els temas que s'hi poden trobar són éstes:
| Diccionari | Una mostra de gramàtica | Verbos: conjugacions | Procedèncias
d'alguna palabras |
Expressions feitas |
Estigo fent una base de datos con el programa Access. De moment, aquí en poso una mostra principal que només abarca las palabras que són diferentes del català i del castellano. Quan tinga moltas cosas ya gue posaré a la vista de tots. Ademés, si volets participar, tus gu'adradeceria molto, una bona espenta siempre va bé.
(suggerèncias las podets enviar a baltasarsin@lascuarre.net Moltas gracias)
ESTIGO BASTANT TRISTE, PUES LAS APORTACIONS
DELS FILLOS I FILLAS DE LA VILA
SÓN TANT ESCASAS QUE MOLTAS VEGADAS ME DÓNA LA SENSACIÓ
DE QUE EL QUE ESTIGO FENT NO LES INTERESA GUAIRE, ANIMATUS, VA!!!
Si que tingo aportacions de molts catalans interessats
en ajudar-me per com puedo escriure la nostra llengua,
significativo, no?
A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z
Encara no està acabat, vaigo fent quan
tingo un poco de temps
(En porto 350 amb data: 25/9/2003)
| A Lascuarre | Català | Castellano | |
| A | ababol abadeixo abellerol abelleta abeurador abre achocar-se achuntar-se admitre adobar afalagar agarrar agro aguacil agulla ahir aigua aiguamoll alacets aladro albarcas alcol alfalz alguril almada almorçar almut - Quartal - Fanega alzar amagase, amagatall amella amo amontonar amortar (el foc) ampllo, amplla an anar aparellar, emparellar apendre aram aranyó ardal ardit arguila armudella arna arrimase arroba asclla atro, atra avergoñirse avindrese avui |
Rosella Bacallà Abellerol (ocell) Abella Abeurador arbre Ajupir-se Ajuntar-se Admetre Fer una conserva Afalagar Agafar Agre Algutzir Agulla Ahir Aigua, aiga Aiguamoll Ciments o fonaments d'una casa Arada Abarques Alcohol Alfalç Lloc per guardar patates, cereals... Coixinet del llit Esmorzar Mida de capacitat Desar, guardar una cosa Amagar-se, amagatall Amellta Amo Amuntegar Apagar Ample, ampla Any Anar Aparellar Aprendre Filferro Arbust amb punxes i boles liles Fogata Ardit Argila Tipus d'arbre (om?) Rusc de les abelles arrambar-se Mida de pes Esquerda Altre Avergonyir-se Avenir-se Avui |
Amapola Bacalao Abejaruco (pájaro) Abeja Abrevadero árbol Agacharse Juntarse Admitir Hacer una conserva Halagar, acariciar Coger Agrio Alguacil Aguja Ayer Agua Zona pantanosa Cimientos de una casa Arado Albarcas Alcohol Alfalfa Sitio para guardar papatas, grano... Almohada Almorzar Medida de capacidad Guardar algo Esconderse, escondrijo Almendra Jefe, dueño Apilar, hacer montón Apagar Ancho, ancha Año Ir Emparejar Aprender Alambre Arandano Hoguera Valiente Arguila Tipo de árbol (olmo?) Colmena de abejas Arrimarse Medida de pes Grieta Otro, otra Avergonzarse Entenderse Hoy |
| B | badall, badallar |
Badall, badallar Baf bafarada baix, baix, baixa, baixar Balancí Balcó balda Criticar a un, tocar les campanes Ball, ballar Barana Baralla de cartes Brana del remolc d'un tractor Barrot Esbarzers Bastó batall d'una campana Batre Bé Beguda algun, cap (no tindràs algun gos?) Benvingut Pegament Betum Beure (a galet) Per lligar fet de palla o espart Billet Flama Blanc Blat Petita planta per escombres Núvol i boira boix (planta dura de muntanya) Boig herba que punxa molt Butxaca Bombolla Burinot Donar voltes a una cosa Tenir molts granets al cos Borranyes Botó bou Molta palla junta Plorar Braç Berenar Tallar les branques Branca seca que punxa Brot Bruixa Brusa Bufetada Burlar-se'n Burxar Cop fort Butllofa |
Bostezo, bostezar |
| C |
cacagüet |
Cacauet Cadell (animal jove, flor de l'olivera) Caixa, capsa Mitjó Call o tros oblidat al llaurar Caminar Camió Campió canya Canal de teulada Tombarella Cànem cantó, costat Recipient de fang per portar aigua Aixeta Herba de forma semblant a canyes Cap, part del cos Cap, ni un Castrar Cargol, caragol Carbassa Carbó Cardar Algú poc reflexiu, carnestoltas Graminia semblant a la civada Carret de fotos Politja Planta amb punxes Casa de la Vila, Ajuntament Càscara Cascabell Cascot de guix Caseta petita de zona rústica caure, cabre Cavall cementari Cendra Herba aromàtica Cepa de vinya Cercle Pany Parlar Jeure Gel, glaç Germà Guix Anar a dormir Soca treballar per compte d'altri jou Xemeneia Joncs Juventut Oscil.lar i vibrar una cosa penjada Ciment portland Fonaments Peça de cuir per aguantar l'albarda Cirera, cirerer Claraboia Clar, clara Passador gros per fixar una remolc Coca, pastís Gos Cua Herba en forma de petit pi Coixera Com Compareixer Compondre Comprendre Comprometre Conéixer, coneixement Confit (dolç rodó i petit) Confondre Conmoure Conill Content Contradir Contrapèl Contratemps Contravenir Convent (de monges, frares) Conviure Menjar fet del porc Coll Colla, grup de persones Xai, corder Cordill Banyut cinturó Correu Correspondre Herba que treu molts filets petits Pesigolles Llavors que s'agafen a la roba Costella Cova Cabra Mussol petit Crèixer Creu Creure Criat, criada Una mena de colador per sorra Cap, enteniment propi dels humans Costra (del pa o d'una ferida) Crostó de pa Cruixir Bidó de fusta o barrica per vi Cubert (de la taula) Porxo que hi ha als carrers Lloc cobert, sense parets, garatge Cobrellit Cuc Cuit Coixinet, coixí Herba pels conills Compliments Complir Cunyat, cunyada Recipient d'obra per vi o oli Net, pulcre i també tenir curiositat Arbust per fer escombres Curt, curta Cossir |
Cacahuete Cachorro (animal joven, flor del olivo) Caja Calcetín Trozo que se olvida al labrar sin tocar Caminar Camión Campeón caña Canal de tejado Volterera Cáñamo lado Cántaro Grifo Hierba similar a una caña pequeña Cabeza Ninguno Castrar Caracol Calabaza Carbón Follar, fornicar Persona poco reflexiva Graminea semejante a la avena Carrete de fotos Polea Cardo (planta con pinchos) Ayuntamiento Cáscara Cascabel Cascote de yeso Casita pequeñade zona rústica Caber, caer Caballo Cementerio Ceniza Hierba aromática Cepa de la viña Círculo Cerradura Hablar Estirarse, dormir Hielo Hermano Yeso Acostarse Parte inferior de un tronco trabajar por cuenta ajena Yugo Chimenea Juncos Juventud Oscilar y vibrar una cosa colgada Cemento de construcción Cimientos Pieza de cuero para aguantar la albarda Cereza, cerezo Claraboya Claro, clara Pasador grande para sujetar un remolque Pastel Perro Cola Hierba en forma de pequeño pino Cojera Como Comparecer Componer Comprender Comprometer Conocer, conocimiento (uso de razón) Confite (dulce redondo y pequeño) Confundir Conmover Conejo Contento Contradecir Contrapelo Contratiempo Contravenir Convento (de monjar, frailes) Convivir Producto hecho de carne de cerdo Cuello Grupo de personas Cordero Cordel Cornudo cinturón Correo Correnponder Hierba que saca muchos hilos pequeños Cosquillas Semillas que se adhieren a la ropa Costilla Cueva Cabra Búo pequeño Crecer Cruz Creer Criado, criada Especie de colador para arena Cabeza, entendiento propio de humanos Costra del pan o de una herida Trozo de la punta del pan Crujir Barril de madera para vino Cubierto Porche o pórtico para no mojarse. Espacio con techo y sin paredes, garaje Colcha Lombriz Cocido Cojín Hierba que comen los conejos Cumplidos, miramiento Cumplir Cuñado, cuñada Recipiente de obra para vino o aceite Limpio, también curioso Arbusto con el que se hacían escobas Corto, corta Coser |
| D | dalla dat (Me ho ha dat Txuan) dent (el dent) descusit desfilortxat despullar-se detindre dichós dintro disnar dit domenge |
Dalla Donat (M'ho ha donat en Joan) Dent (la dent) Estrip a la roba Roba desfilada, amb fills penjant Desputllar-se Detenir, aturar A sota, de sota Dins Dinar Dit Diumenge |
Guadaña Dado (Me lo ha dado Juan) Diente Descosido en la ropa Ropa con hilos colgando Desnudarse Detener, parar Debajo Dentro Comer Dedo Domingo |
| E | edredó encarnar (de bona encarnadura) ensalada ensobinar-se un somè enragonar enta erp (guixons) esbategar escarpia escatabols eschelagras [estxelagras] escllafar escriure esllucar oliveras espanto, espantar esparteñas esparavet espenta espona esquena esquirola estarnat estremoncillo |
Cubrellit Cicatritzar una ferida Enciam Un ase que no es pot aixecar Parlar Cap a Graminia de gra gros Sacudir per alliberar-se Escapa Herba amb forma d'escarola Planta amb punxes seques Llençar algo i que es trenqui (ou) Escriure Tallar els llucs d'olivera Esglai, espantar Espardenyes Esparver Empenta Marge d'un camp amb desnivell Espatlla Escarola una fruita o tomàquet obert en talls Planta aromàtica: farigola? |
Edredón, colcha de cama Cicatrizar una herida Lechuga Un burro que no se puede levantar Hablar Hacia Graminea de semilla grande Moverse con intención de liberarse Herramienta para picar con un martillo Hieba semajante a una escarola Aliaga Tirar una cosa y que se rompa (huevo) Escribir Cortar los brotes del tronco del olivo Susto, asustar Alpargatas Ave rapaz más pequeña que un águila. Empujón Margen con desnivel de un campo Espalda Escarola tomate abierto en varios cortes tomillo |
| F | faldetas 1 fanega = 2 quartals = 6 almuts faixo faixa fango farrada farroll farrolla ferri festa fillo, filla filo fira, fireta fort fort, forta fosqueta freix, freixos fret frontera (d'una casa) fulero furco fuire furó furtar, Furtaperas |
Faldilles Mesures de capacitat feix Feixa Fang Cubell Pany de porta en forma de pal llarg Estri per treure la cendra del foc Ferro Festa Fill, filla Fil Fira, fireta Forn de pa Fort, forta Calabós o presó Tipus d'abre Fred Façana Dolent Pam fet amb el dit polze i l'index Fugir Furó Robar |
Faldas Medidas de capacidad Haz Finca Barro Cubo Especie de cierre de puerta largo Palita metálica para sacar ceniza del fuego Hierro Fiesta Hijo, hija Hilo Feria, ferieta Horno de pan Fuerte Calabozo o prisión Tipo de árbol Frío Fachada de una casa Malo Palmo hecho con los dedos índice i pulgar Escaparse Hurón Robar |
| G | galapatons gall ganxa garbaixó garrabera gat guixas guixons garra, perna garrabons garza [garça] gorga grame (sarraixon) grípia groga gualla güevo güellas o ovellas |
caminar arrossegant-se Pollastre, gall Bastó Pedregada (glaç que cau del cel) Planta amb fruits vermells i punxes Gat Llegum semblant a les fabes Llegun semblant al cigró Cama Fruit més petit que una pruna Garça Aigua al riu que s'acumula, remans Herba dolenta Menjadora dels xais planta groga amb forma xiprès petit Guatlla Ou Ovelles |
Andar arrastrándose Capón, gallo Cayado Granizo Planta con frutos rojos y pinchos Gato Legumbre similar a las habas Legumbre similar al garbanzo Pierna Fruto más pequeño que una ciruela Urraca Agua al río remansada Tipo de hierba mala Comedera de corderos Planta amarilla con forma de ciprés peque Codorniz Huevo Ovejas |
| H | |||
| I | ixada ixadeta ixafegar ixarrancar-se ixartell ixerit ixervellit ixe ixena ixir-se-ne ixí, ixida ixo ixoflle ixolomar ixordigas |
Aixada Aixada petita Respirar de forma forçada pel cansament... Obrir les cames Aixada petita Eixerit Congelat Aquest Estella, punxa Aconseguir una cosa Sortir, Sortida Això Pluja forta amb vent Ensumar Planta irritant i orticària |
Azada Azada pequeña Respiración entrecortada por cansancio... Separar las piernas Azada pequeña Espabilado Congelado Ese astilla Conseguir una cosa Salir, Salida Eso Lluvia fuerte con viento Oler Hortigas |
| J | jarsé | jersei | jersey |
| K | |||
| L | leer llana llanternada lladre llapiç llastons llató llaurador llebre llembric llenat llengua llenguaniza llevantar-se llibre llimpiar, llimpio llironero, lliró llop lloco llum, lluminària llum lluna llunes llucièrnaga |
Llegir Llana Cop fort Lladre Llapis gramínia salvatge molt abundant Garrí Llaurador, pagès Llebre Cuc Teulada Llengua Llonganissa Aixecar-se Llibre, lliure Netejar, net Arbre fa unes boletes comestibles llop Boig Llum, lluminària lluny Lluna Dilluns Cuqueta de llum |
Leer Lana Golpe fuerte Ladrón Lápiz Gramínea salvaje muy abundante Cochino, lechón Agricultor Liebre Lombriz Tejado Lengua Longaniza Levantarse Libro, libre Limpiar, límpio Arbol que hace bolitas comestibles lobo Loco Luz, mucha luz lejos Luna Lunes Cuca de luz |
| M | mà manzanera meligo, melic meliguera muixó marraixa marró melleroca menescal mintxar, mintxadora mitxó (calcetí) mocho [motxo] moll molla molla (no n'nya-hi molla d'ixo) mondongo mostillo muçol muixat, muixadura muriciego mustrela |
Mà Pomera Melic Planta que alguns fumaven... Ocell petit Recipient de fang per aigua Marró Un tipus d'herba dolenta Veterinari Menjar, menjadora Mitjó Trist i deprimit L'interior d'un fruit sec Molla del pa, Res (no n'hi ha res d'això) Elaboració post matança del porc Menjar líquid dolç de most o mel Mussol Mullat, humitat Rat penat Mostela |
Mano Manzano Ombligo Planta que algunos fumaban... Pájaro Recipiente de barro para agua Marrón Tipo de hierba mala Veterinario Comer, comedera Calcetín Triste y deprimido Interior de un fruto seco Miga del pan Nada (no hay nada de esto) Matanza del cerdo: elaboración post. Comida líquida y dulce de mosto o miel Búho Mojado, humedad Murciélago Comadreja |
| N | nas nietro neu |
Nas Mida pel vi Neu |
Nariz Medida para el vino Nieve |
| Ñ | nya-hi [ñay] | N'hi ha | Hay |
| O | olivera oncina 1 onza = 16 duros orchegar |
Olivera Alzina Mesura monetària Vomitar un animal |
Olivo Encina Medida monetaria Vomitar un animal |
| P | palla palmà, palmaret, repisa pampes de vinya panistra paper, papelera papo pastera pastillo de carbaza peixo pentxar, pentxador pèl perchi perdiu perna picaport picot pila, pileta pilota pimentó pinxe pinxo [pintxe] pisador pita-roi pitxella pllanta pllat pllano plleno plleta Plletar plloure pllorar polla, poll pont popa, despopar pozal pruna verda, negra puente pulzas puñada put-put puyar |
Palla Estanteria feta d'obra Branques de vinya Cove de canya o vimets Paper, paperera Pap Recipient de fusta gran i rectangular Postre fet amb carbassa, canella... Peix Penjar, penjador Pèl Falsa (sota teulada) Perdiu Cama de persona o de pollastre, xai Picaport Pica-pins Recipient de pedra tallada d'1 peça Pilota Pebrot Empleat molt jove, fa encàrrecs... Maco, elegant Espai o recipient per trepitjar el raïm Pit roig (Tipus d'ocell) Recipient de fang pel vi Planta Plat Pla Ple Lloc on es tanquen els bens Figurat, dormir Ploure Plorar Gallineta jove, pollastre jove Pont Pit, deslletar Recipent gran per posar-hi oli Pruna verda, negra Fusta que suporta d'altes en sostre Puces Cop de puny Ocell Put-put Pujar |
Paja Estanteria hecha de obra Sarmientos de la viña Tipo de cesta grande de caña... Papel, papelera Buche Recipiente madera grande y rectangular Postre hecho con calabaza, canela... Pez Colgar, colgador Pelo Falsa (bajo tejado) Perdiz Pierna de persona, pollo, cordero... Picaporte Pájaro carpintero Recipiente de piedra cortada de 1 pieza Pelota Pimiento Empleado muy joven, hace recados... Bonito, elegante Espacio o recipiente para pisar uvas Tipo de pájaro del pecho rojo Recipient de barro para el vino Planta Plato Plano Lleno Lugar donde se cierran las ovejas Figurado, dormir Llover Llorar Gallina joven, pollo joven Puente Seno, destetar Recipiente para poner aceite Ciruela verde, negra Madero que aguanta a otros en techo Pulgas Puñetazo Abubilla Subir |
| Q | queixigo, tipus de roure quadrat quan qüestió qui quibarra quota |
Roure Quadrat Quan Qüestió Qui Garrapata Quota |
Roble Cuadrado Cuando Cuestión Quien Garrapata Cuota |
| R | rabosa, guineu racha [ratxa] rampa rampall rastoll relàmpago renec, renegar respondre retrocedé o recular roda roi rosada rossinyol roure rubinyat ruixat |
Guineu Gramínia molt semblant a la civada Rampa branca Rostoll Llampec Renec, renegar Respondre Retrocedir o recular Roda Vermell, roig Gebre Rossinyol Roure Oxidat, rovellat Ruixat |
Zorra Avena loca (pesadilla para el cerealista) Calambre rama Rastrojo Rayo Blasfemia, blasfemar Responder Retroceder Rueda Rojo Escarcha Ruiseñor Roble Oxidado Chubasco |
| S | sabuquero salldre (palabra importada) salsiró sanlluc sangells sauvia segadera segal, segaltrigo silló somè, somera sopar |
Arbre que es poden fer infusions Eixir o sortir Arbre semblant a un roure Singlot Arbust que creix molt recte i alt Herba que es fa infusions Falç Gramínia cultivada de tall alt Cantir per aigua Ase Sopar |
Arbol que se puede hacer infusiones Salir Arbol tipo roble Hipo Arbusto que crece alto y recto Hierba que se hace infusiones con ella Hoz Graminea cultivada de corte alto Botijo Burro Cenar |
| T | tamé tarna tarroc taula taupa tenalla (= 2 cargas d'aigua) teixó teula tina (sulfatar vinya, xafar raïm) toll torrodà trencanous tringolas truc trunfa |
També Tros d'una patata, tomàquet, etc Terrós Fusta Talp Recipient per líquids Teixó Teula Recipient de fusta gros Bassal i toll d'un barranc Pardal Trencanous Un que es posa en tot Truc (de trucar, fer un truc) Patata |
También Trozo de una hortaliza, fruta, etc. Torroco Madera Topo Recipiente para líquidos Tejón Teja Recipiente de madera grande Charco y remanso de un barranco Gorrión Rompenueces Metese en todo Picar, llamar con un golpe una puerta. Patata |
| U | ubago ull |
Obac, ombria ull |
Umbria Ojo |
| V | ventanico verda verdura vestir-se vimes, vimenera vindre |
Finestró Verda Bledes Vestir-se Vímets: per fer cistells, lligar l'herba Venir |
Parte de la ventana que no deja pasar luz Verde Acelgas Vestirse Planta para hacer cestas, atar hierba... Venir |
| W | |||
| X | xarlatà [txarlatà] xarrameca [txarrameca] xeperut [txeperut] xic [txic] xiflat [txiflat] xillit [txillit] xiular [txiular] |
Xerraire |
Charlatán, que habla mucho Que se habla mucho y hace ruido Que tiene una chepa en la espalda Pequeño Chiflado, loco Grito muy agudo Silbar |
| Y | |||
| Z | zagueras zarpada zoquet |
Darreres Grapat Eina de fusta per tallar amb la falç |
Últimas Puñado Herramienta para cortar con la hoz |
| Aperos agrícolas de las cavallerias | albarda amugas baste conchoneta [coltxoneta] cartres escabezanas chou [txou] jalma mancha [mantxa] sargadells saria soga, ramal tafarra voz o vozal |
Pieza que se posa a l'esquena de las mulas, burros, cavalls... Pa cargar peso a l'esquena de l'animal Se posava, me pareix, a dichós de l'albarda Pa posar-las a l'esquena dels animals, anavan dos sueltas una a cada costat Lo que portavan a la cara las cavallerias Pa llaurar, pieza que univa els dos animals. Especie de contxoneta de lujo, en un ferri per tenir-se El txaduf que serviva pa sacar aigua dels pous, fent palanca Pa l'esquena, en 4 forats i pa portar cosas Pa l'esquena, toda una pieza, feita de mimbres finos Corda que se empleva pa piar la carga de l'animal Anava a detrás, a la coda de l'animal Vozal pa la boca de la cavalleria |
Algunas apreciacions gramaticals:
La forma d'escriure la mia llengua més o menos me l'he tenit que inventar, prenent com a modelo las dos lleguas con las que mus toca conviure: el català i el castellano. El mio escrit, denota, per tanto una forta inseguridat que tus demano me perdonets: la intenció és bona, els resultats, no ho sé pas... vatres güe direts!!!
Els verbos tinen una conjugació particular: las primeras personas són diferentes del català i el resto són més catalanas que atra cosa. Mirets estes ejemplos:
| Yo | Tu | Ell o Ella | Natres | Vatres | Ells o ellas |
| vingo | vins | vin | venim | venits | vinen |
| vaigo | vas | va | anam | anats | van |
| quiero | vos | vol | volem | volets | volen |
| faigo | fas | fa | fem | fets | fan |
| mincho | minchas | mincha | mincham | minchats | minchan |
| vigo | vius | viu | viguim | viguits | viguen |
| naixco | naixes | naix | naixem | naixets | naixen |
| repllego | repllegas | repllega | repllegam | repllegats | repllegan |
| puyo | puyas | puya | puyam | puyats | puyan |
| bego | beus | béu | beguem | beguets | beguen |
| veigo | veus | vèu | vedem | vedets | veuen |
| vengo | vens | ven | venem | venets | venen |
| sigo | es | é | sonem | sonets | son |
| diba | dibas | diba | dibam | dibats | diban |
| voleba | volebas | voleba | volebam | volebats | voleban |
| feba | febas | fega | febam | febats | febam |
Com conclusions de tot ixo podem dir:
La primera persona del singular normalment conserva una o final que el català l'ha perdet.
La segunda del plurat acaba en ts, quan en català és en eu, o éis en castellano.
Ñay algunas atras variants que denotan un català no reglat, lògico a l'estar fora de la catalunya normalizada actual.
Alguns Pretèritos Imperfectos conservan la ba final: voleba, diba
Moltas vegadas podem veri que l'estructura es plenament catalana i las palabras són castellanas, fruto de l'evolució d'un català arcaico i fortament aculturat per la forta presió del castellà imposat en els passats ans del franquismo sobretot i tamé ajudat per la progressiva perdida de l'aislament preterit de la nostra terra de montaña. Mirets estes ejemplos:
La mia casa: S'ha perdet el meua català pero no se diu tampoc el mi castellano.
El mio güerto: Lo mateix passa con mio.
Y'aniré: És el Hi aniré català, una mica encubert per l'evolució de la llengua no normalizada.
En tingo moltas d'amellas enguan: Se conserva el en català
Per una atra part podem dir que ñay unas palabras típicas ribagorzanas, d'atras castellanas i d'atras catalanas. Tamé ñay algunas de componente bascó o prerromano, de l'aranés, i de procedència difícil de precisar: (veri significat a la part del diccionari d'a sobre)
| Aranés i d'altres àmbits ribagorçans | Enta: Me'n vaigo enta el güerto |
| Ribagorzano: | Cocho: El mio cocho no mossega a ningú |
| Propias de la nostra vila (tot i que tamé las podem trobar a atras parts de la Ribagorça hitòrica. | Perchi Llató Marraixa Pitxella |
| Castellano | moltas i moltas més de les que voldriam. |
| Català | Cada vegada més desplazat pel castellano, pero tot i ixo, encara se va conservant. |
| Basc o prerromà: | Garrabera, Lascuarre |
| Fabla, patués: | Ye, é (=és català), dito, feito, |
Algunas expressions feitas o frases vàries :
Me van arrear un sobo!
Me'n vaigo a brivar las oliveras, que cada quatro ans les toca feu-he.
No he provat mai res tant bueno com la coca de fabiola.
Quan ets venit? Ahir llunes per la nit. Hasta quan estarets per aquí? No ho
sé, a ixe zagal l'agrada tanto que mus ye quedarem uns quants dias. A ell no
li agrada brenca, però què hi farem!
Fui d'astí si no vos que t'arree una llanternada, carnistoltas més que carnistoltas!
Mira que n'és de carnuz ixe zagal!
Així no s'acabarà, aniré pensant més cosas per completar esta primera gramàtica de la nostra llengua.
La zaguera actualizació s'ha feit el dia i hora que consta: 20/09/2003 03:07:03
