Aquí teniu unes quantes vistes de la
població. Cadascuna d'elles té una petite explicació per situar als visitants que
no ho coneguin. Els que som del poble, ja ho coneixem...
Aquí tenits una animació Flash (de 7Mb. per tant si no tenits ADSL, malament).
Són moltas imagens de paisatges majos, mirets-la!!
Vista des de prop
de la carretera, el fons seria el Sud, la serra de l'Ametllera.
Vista
contrària de l'anterior, es veu al fons les muntanys del Nord (Els Morrons de Güel).
Darrere d'elles queda ocult el Pirineu.
Aquí
hi ha una altra vista mirant cap el Nord, amb la muntanya del Turbó i els morrons
de Güel de fons.
Aquesta vista
la veig de de casa meva, i és la vista cap al Sud, amb la muntanya
de forma rodona de Sant Marc, darrera la qual es troba Benavarri a pocs
Kilòmetres.
L'animació
és una altra broma, feta amb una tapa de clavaguera (alcantarilla)
de Lascuarre.
I
aquest és el pic del Turbó, l'omnipresent muntanya de tota la Ribagorça,
aquesta vegada vist molt d'aprop.
Foto aportada per Miquel d'Espès
de Baix.
La
Plaça Major de la vila preparant les festes d'agost, montant l'orquestra
per posar-nos tot i totes a ballar...
El cobert del Llop o d'en
Llop, o de Ben-Llop. Durant molt de temps també va ser una porta d'accés
a la població, era la porta que donava pas al barri nou naixcut al segle
XVIII, i al capdamunt de l'edifici del cobert, estava un element propi
d'un portal o porta de muralla, que encara alguns, pocs ja, coneixem com
la casa Torreta, nom que provablement ve de la torre defensiva que els
nostres avis encara recorden i que van coneixer en la part més alta d'ella.
Aquesta
és l'entrada al poble a través del Pont de la Fontaneta, on segurament hi
hauria una de les entrades amurallades en èpoques pretèrites. És la porta
que dóna al S-E, i enfila els camins cap a Lluçars i Catalunya. A la dreta
de la imatge hi ha els hort de la Ringuera, que en temps passats provablement
eren edificacions i que segons he sentit dir, en alguna de les incursions
dels musulmans es va destruir tota aquesta part de la vila (segles XI-XII)
que encara avui, té una estructura urbana medieval, amb els camins estrets
que donen pas als actuals horts familiars...
Una
altra imatge de la torre del nostre temple parroquial, foto feta just abans
de la recent restauració que n'ha canviat força la seva fisonimia, amb el
fort contrast entre les pedres noves i les deleznables arenisques d'abans.
Aquí encara no hi era tampoc l'actual rellotge que es va situar just sota
de la campana gran.
Aspectes a destacar:
La patrona de la nostra
església és la Verge de l'Assunción, com molts dels temples que es dediquen
a la Verge en el nostre país. El convent de trinitaris es troba dedicat
a la Verge de la Piedat.
Es pot apreciar una esbelta
torre del segle XVI, renacentista, amb fortes reminiscències gòtiques
en la seva estructura interna de sosteniment.
El pòrtic del temple consta
que es va fer en dates del mil cinc-cents ciquanta... En el seu sostre
hi ha una creueria gòtica ojival amb nervis i claus que descansen sobre
el mur sense arribar al terra.
L'interior té la típica
creueria gòtica amb els nervis d'arcs apuntats que descansen sobre el
mateix mur, sense arribar a terra, amb pronunciats contraforts a l'exterior.
L'altar actual es troba
fet amb retalls del que va quedar quan hi va haver la destrucció de
la guerra del 36, que va destruir també obres de incalculable valor
històric i també sentimental: l'arxiu parroquial va quedar reduit a
cendres (una cosa que un amant de l'antic com jo mai podrà perdonar
a les persones que pel seu odi anticlerical van arrassar un temple amb
moltes i moltes coses importants).
A la façana que dóna al
Nord-Oest, que dóna a le ruines de l'Abadia, es poden apreciar, a l'igual
que a la part baixa de la torre, uns maons de més petita mida, que recorden
aquell temple romànic del segle XIII que segurament hi va deure d'haver
a sota de l'actual renacentista de maons tallats, regulars i de mida
molt més grossa.
La pintura de les parets
del temple daten del segle XIX, segons consta en incripció visible darrera
de l'altar principal, i són formes regulars imitant una forma de maons
de mida grossa com els que existeixen de veritat a l'exterior del temple:
pintats de blanc sobre un fons una mica més obscur.
Consta a sota teulada d'una
reminiscència mudejar, amb els arcs de maons molt típics de tants i
tants racons d'Aragó: maons de terrissa, que fan fort contrast amb tota
la resta de l'edifici, que es troba fet amb pedra del país (molt dolenta,
per cert, arenisca i fortament erosionable).
Altres espais de l'església,
que consta d'una sola nau, són la sagristia, amb doble sala, les capilles
laterals, 3 a la dreta i 3 a l'esquerra, amb el pulpit del sermó, com
element propi de la contrareforma religiosa dels segles XVII-XVIII,
l'ampli cor, situat als peus de l'església, a sobre mateix de l'entrada,etc.
Sota les pedres del temple
hi va haver enterraments com passa en molts altres temples, és a dir,
el cementeri era "In circuito ecclessiae" No fa molt, recordo
que es va esfonsar una part del terra d'on són els bancs i es veien
les restes d'això...
És l'església on tots els
meus avant-passat van ser batejats, van fer la 1a comunió, es varen
casar, i on els van fer l'enterrament. Així és que siguis o no creient,
visitant, guarda un moment de reflexió i de recolliment quan tinguis
la sort de creuar les seves portes.
