Pujant per la carretera de Castigaleu, teniu aquesta vista priviligiada
de la població del despertar de la primavera del 2004.
En aquest espai us aniré posant unes quantes imatges molt maques sobre la població, paisatges, carrers, racons de la meua infància que sempre recordaré i que vull donar a conéixer a tothom.
| Tornar amunt | Tornar a principal |
Pujant per la carretera de Castigaleu,
teniu aquesta vista priviligiada
de la població del despertar de la primavera del 2004.
I si voleu pujar a l'ermita de Sant Isidre, a uns 930 m,
podeu veure tota la Vall de l'Isàvena, fins a Graus
| Tornar amunt | Tornar a principal |
Són el testimoni
mut, però a l'hora viu del passat medieval de la vila.
Tot el casc urbà es troba construit sobre una mena d'arcs, la majoria
de mig punt,
i que sobre d'ells es succeixen les vivendes. Unes mostres són:
El cubert del Llop, obre el pas al
carrer de Ben-Llop, amb la típica barreja
de cases blanques (reformades) i les tradicionals de pedra del país.
El carrer Torrrente mostra dos cuberts
en poc tros
I el carrer Picontor, també
s'inicia amb un magnífic cubert.
I a la Pllaceta de l'Ajuntament,
es troba el cubert de la Pereta o de casa Pelaire.
Com podeu observar és un dels més macos de la població.
| Tornar amunt | Tornar a principal |
Fruit de la nostra
història i de la nostra situació geogràfica, el Convent
és una altra víctima de la indeterminació entre els bisbats
catalans i aragonesos, a la qual cosa cal afegir una poca preocupació
per parts dels fills de la vila. El cas és que entre tots, ens hem deixat
caure aquesta obra del segle XVI, amb referències al mateix en 1580,
quant l'ordre dels Trinitaris van crear aquesta obra que avui podem contemplar
completament arruïnada.
Aquí mostro l'obra amb tota la cruesa de la situació actual. Denúncia?
Doncs sí, i entono el mea culpa com tots els que l'hem coneguda de peu,
tots en som una mica culpables d'haver-nos-la deixat caure!!!
El convent vist des de lluny, en
plena primavera,
amb el cereal va creixent al seu voltant.
A mesura que ens hi apropem, anem
veient el seu estat.
En aquesta foto es pot apreciar l'arc pel que passa el Camino del Pllano.
I mireu què en queda del seu
interior, una completa ruïna!!!
Què voleu que us comenti, oi?
| Tornar amunt | Tornar a principal |
A la primavera l'aigua
brolla per doquier. Per tot arreu tenim els barrancs i les fonts en plena efervescència,
donant l'etern cant del seu discurrir entre les poblades riberes plenes de vegetació.
Aquí us en presento una petita mostra: són les aigües de
Lascuarre.
Escolteu el seu suau remor amb la vostra imaginació:
Des del pont de la Fontaneta, es pot veure
aquesta aigua cristal.lina, dóna gust, oi?
Ben aprop d'aquest salt d'aigua es
farà en breu la depuradora d'aigues residuals,
una de les altres obres "faraòniques" del poble dels últims
anys.
El barranc del Molinell, per sobre del poble, és el punt on
s'agafa l'aigua per irrigar tota la zona d'horts de la Ringuera.
I aquí tenim la Font del Portal,
amb l'abeurador, l'antic lloc de reunió de les dones al voltant de la
bugada de la roba de forma comunitària; un costum que ara pràcticament
ha desaparegut.
La Font de la Pila, recentment redescuberta, era el lloc on anàvem
a buscar aigua amb les caballeries per al consum de boca, dels animals i de
la gent.
I finalment, aquí acabem per
ara la mostra, amb la vista de
l'església des de la Riba del Poll.
Fins un altra!!!
| Tornar amunt | Tornar a principal |